Coses inesperades
(Part 1)
Fa molt de temps, quan encara existien les bruixes i els dracs, a la ciutat de Jonkville, una ciutat poc coneguda per les grans cases reials d'aquella època, hi vivia una xiqueta anomenada Jane. Jane era òrfena, tenia 14 anys i uns cabells negres com la nit, ulls blaus com el mar, la pell blanca com la neu...No tenia amics, no tenia família, no tenia a ningú en aquest món.
Vivia ella soles en una petita casa de dues plantes a les afores de Jonkville.
La casa pareixia estar encantada, la façana estava trencada, les bigues estaven a punt de caure, però, ella continuava vivint en la casa.
Tota la gent temia a la xiqueta, pensaven que els anava a fer mal.
Una nit d'hivern, de lluna plena, mentre tornava a la seua casa, es va trobar en un cantó fosc un home barbut amb arrugues per tota la cara, vestit vulgarment i amb un barret trencat. Aquell home li va ordenar que es detinguera. La xiqueta, un poc esglaiada, es va detindre i l'home li va preguntar què feia una xiqueta com ella en un poble com aquell, si podia estar en les grans ciutats d'aquella època, com Camelot. La xiqueta li va contestar que no hi tenia família i que sempre havia viscut per ella mateixa. L'home es va quedar pensatiu i, de moment, se li va ocórrer una meravellosa idea amb molt de futur...
La xiqueta quan va captar tot el pla, no sabia què fer, si deia que si, la seua vida canviaria, podria tindre un futur millor que viure tota la seua vida en aquell poble apartat del món, però si deia que no, ella seguiria la seua vida poc alterada, sense problemes ni complicacions...
Al final, la xiqueta, com que tenia molta curiositat, va dir que sí, que volia continuar amb el plan. L'home li va dir que en dues setmanes començaria la gran aventura, la xiqueta estava impacient.
Aquelles dues setmanes van ser les més llargues de la seua vida, quan anava de l'escola a casa i de casa a l'escola, pareixia que li passaren unes tres hores. Però, per fi, l'home tornà a Jonkvile a per la xiqueta. Jane ja havia preparat la maleta amb totes les seues coses més valuoses per a ella. L'home, Mike, així és com es deia, va arribar amb dos cavalls, van carregar les maletes i van emprendre el viatge.
Jane no sabia on anaven i li ho va preguntar. L'home no li va respondre, però la xiqueta continuava insistint per saber-ho, pensava que aquell home tan simpàtic podia ser un segrestador. Mike li contestà que anaven a Camelot, a la gran fira medieval. A Jane li agradà aquella idea, però es sentia un poc insegura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada