Fa molts anys, Albert de Muntalt, va arribar a la ciutat de Biar, perquè volia trobar una núvia.
Va conèixer a Marieta i s'enamorà d'ella.
Li va demanar la mà de la neta a Casilda i va demanar que li filara la camisa nupcial. Marieta va quedar avergonyida perquè no sabia cosir.
I Casilda va encomanar a les Animetes que ajudaren a la seua neta a casar-se.
En el casament estrenà la camisa feta per les Animetes. Albert va preguntar per què eren així, van contestar que tenien un braç tan llarg de filar, la gepa s'havia fet de repuntar i els ulls unflats de brodar.
I en el ball, Albert li va advertir a Marieta que no cosira mai més. I Marieta li digué que li agradava molt però que per ell faria el que fora.
Albert acabà el banquet molt feliç i Marieta estava un poc espantada per si descobria Albert a les Animetes.
Molt rarament, Albert preguntà a les Animetes per què estaven en el banquet, i les Animetes li van contar que elles estaven allí perquè van cosir la camisa nupcial, Albert es va quedar bocabadat i va anar un poc furiós fins a Marieta i li va cridar que estava casat amb una dona malfaenera. Poc després, Albert se'n tornà al seu poble i li digué a sa mare que viuria en casa per a sempre. Però sa mare li va dir que ja estava fins a la gorra de ser l'esclava de la casa i es va deixar allí a Albert i a son pare.
Al cap d'uns anys se'ls van trobar allí mateix morts de fam, de set i de son i amb més merda que un pal de galliner, de com eren d'inútils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada